L’experiència documental de cent anys d’història.

12 nov.

Maria Antònia Carrasco
Montserrat Baldomà Soto

Arxiu Documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona

El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona, dins la seva tasca restauradora de monuments que ha dut a terme des de l’any 1914, ha anat generant una sèrie de documentació en diferents suports i tipologies que formen part de la Unitat d’Arxiu Documental encarregada del seu tractament, custòdia i conservació. A aquesta documentació s’hi han anat afegint, al llarg del temps, altres documents de diferent procedència, per mitjà d’adquisicions i donatius.

El resultat dels gairebé cent anys d’existència del Servei han condicionat el tractament i organització dels documents que conformen l’arxiu; condicionament  que ha estat marcat per tres punts claus i estretament relacionats: la trajectòria històrica,  la necessitat de crear un arxiu que recopilés i custodiés tota la documentació i la  classificació de la documentació en blocs que es corresponien amb les etapes dels directors que havia tingut el Servei.

Cal remarcar la inquietud, per part dels productors-usuaris dels documents, de recollir,  en el sentit més ampli,  tota aquella documentació que comportava l’actuació en un edifici concret. Aquesta inquietud, que s’ha transmès al llarg dels anys,  en el seu moment va esdevenir essencial i és on radica la riquesa de l’actual Arxiu Documental de l’SPAL.

La vocació documental d’aquest arxiu és primordial i inherent als seus objectius fundacionals. La fotografia va esdevenir en aquells moments una eina incontestable per a la documentació del patrimoni arquitectònic català, amb intencions científiques però també polítiques i socials, que no es poden deslligar del context històric en qual es va engegar.

Aquesta versió del que és la fotografia documental a l’SPAL és un punt de partida per a considerar l’amplitud de definició del gènere, i com la intel·lectualització de l’exercici fotogràfic pot gestar discursos molt diferents entre si però amb el denominador comú de la clara voluntat de reflectir una realitat significativa per a la societat.

Per altra banda, el desenvolupament tecnològic és un factor important en l’evolució de la fotografia que té especial incidència en l’exercici de la modalitat documental i que queda reflectit en la varietat de suports i procediments presents a l’arxiu. Tot plegat suggereix que fer un recorregut per la història del gènere documental pot resultar inspirador per a poder fer una reflexió sobre el futur d’aquesta especialitat fotogràfica. Tenir presents els seus antecendents en termes històrics, tecnològics, socials, artístics o ètics és un exercici d’autoconeixement valuós per al plantajament de la seva evolució.

Advertisements
%d bloggers like this: